Una eina pionera permet per primer cop a les persones sordes signants fer ràdio amb una veu sintètica personalitzada
L’eina s’anomena Signària i l’ha creat un equip d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra juntament amb la consultora tecnològica Sorensen, creada per Minoria Absoluta i Mortensen.
Una eina pionera creada per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, juntament amb la consultora tecnològica Sorensen fa possible per primer cop que persones sordes signants puguin participar de manera directa a la ràdio amb una veu sintètica personalitzada.
Signària proposa la construcció d’una identitat radiofònica ètica per a persones sordes signants a partir de la figura del donant de veu. Per a elaborar la veu personalitzada, el sistema combina l’empremta sonora latent de la persona sorda i la prosòdia i l’articulació de la persona donant, sovint un familiar. El resultat és una veu sintètica personalitzada amb el timbre potencial de la persona usuària.
Així, l’eina capta signes de la llengua de signes catalana (LSC) a partir de computer vision i un model adaptat de llenguatge (LLM), emetent la veu sintètica personalitzada en temps real, trencant la barrera estructural que suposa la ràdio com a mitjà exclusivament auditiu i fent possible que les persones signants puguin tenir-hi presència directa.
Aquest projecte neix per donar resposta a una necessitat molt concreta: la de la primera alumna sorda que cursa el grau de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra en els 34 anys de la titulació. Davant l’assignatura de primer ‘Teoria i tècniques del periodisme audiovisual l’, dedicada a la ràdio, l’estudiant planteja el repte de trobar una manera de cursar l’assignatura en igualtat de condicions que els seus companys.
A partir d’aquesta demanda, l’equip docent i investigador inicia un procés de recerca de solucions creatives per superar la barrera estructural que suposa la ràdio com a mitjà exclusivament auditiu. D’aquesta exploració neix una aliança amb Sorensen, amb qui es comença a treballar en el desenvolupament d’un prototip tecnològic que permeti transformar la llengua de signes catalana en una veu personalitzada. Per fer possible aquest desenvolupament, es busca i s’aconsegueix finançament específic que permet impulsar el projecte.
“El prototip ja funciona. Ara cal afinar-lo: el corpus, la computer vision, el model de llenguatge i, més endavant, caldrà explorar emocions amb la veu; però ja està disponible per a qualsevol usuari, només cal personalitzar-lo”, explica el periodista, professor del Departament de Comunicació de la UPF, cap d’estudis del Grau de Periodisme, i investigador principal del projecte, Roger Cassany.
El projecte ja ha començat a tenir un impacte real en l’àmbit acadèmic. “Hem aconseguit que l’estudiant, que va haver de cursar l’assignatura de primer a través del seu intèrpret, ara pugui tenir una participació directa al Taller Integrat de Periodisme de tercer, que inclou quinze hores setmanals de ràdio”, afegeix el periodista, professor del Departament de Comunicació de la UPF, director del Grau en Periodisme i altre investigador principal del projecte, Marcel Mauri.
Un projecte participat
A més de l’elaboració de l’eina, el projecte ha dut a terme dos grups de discussió: l’un amb persones sordes signants per analitzar els usos potencials de l’eina i valorar-ne l’impacte, i l’altre amb professorat de la Facultat de Comunicació per explorar l’aplicació de la tecnologia a l’aula i als locutoris de ràdio.
El projecte ha generat dades de lliure accés per impulsar la recerca en reconeixement de la llengua de signes catalana (LSC).
Més enllà de l’eina en si, el projecte Signària ha generat una sèrie de conjunts de dades de lliure accés per impulsar la recerca en el reconeixement i la síntesi de la llengua de signes catalana (LSC).
A més, gràcies a comptar amb la col·laboració i l’expertesa en lingüística del grup de recerca LSC Lab, del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, així com de la cooperativa Laifari LSC, s’ha creat una metodologia innovadora per a la creació de dades sintètiques: la conjugació de verbs en LSC. Aquest avenç permet generar exemples lingüístics de manera sistemàtica i escalable, convertint-se en un recurs clau per al processament d’aquesta llengua.
Aquest procés ha comportat desafiaments importants. Xavi Vinaixa, responsable tècnic del projecte, assenyala: “el gran repte ha estat l’escassetat de dades amb les quals compta una llengua doblement minoritzada com la LSC, i tot el que hem hagut d’inventar per superar aquest obstacle”. Lluny de frenar la iniciativa, aquesta limitació ha motivat l’equip a descobrir vies metodològiques inèdites que ara s’ofereixen a tota la comunitat científica.
L’eina s’ha presentat en una jornada que ha comptat amb les ponències dels dos investigadors principals, Marcel Mauri i Roger Cassany; els enginyers del projecte, Xavi Vinaixa i Inés Broto, i la presentació dels resultats qualitatius del projecte a càrrec de la lingüista i investigadora Gemma Barberà i la coordinadora del projecte Cecilia Barba.
