Dia a dia, esquetx rere esquetx, tots els secrets del programa líder dels dijous a la nit a TV3, explicats pels seus protagonistes.
A les 10 de la nit del 16 de febrer del 2006, Polònia va començar a caminar a TV3. En el primer esquetx, Queco Novell interpretava el president Maragall. Des d’aleshores, aquests trenta minuts d’humor s’ha reproduït setmana a setmana, cada dijous a la nit, quaranta setmanes l’any, durant quinze anys, convertint-se en el programa televisiu més celebrat a Catalunya seguit per centenars de milers d’espectadors.
El llibre, coeditat per Minoria Absoluta, TV3 i Ara Llibres, recull la història del programa a través d’anècdotes, fotografies inèdites i reflexions de tots els membres de l’equip que el fan possible. Les seves pàgines expliquen com s’ha fet el Polònia i les diverses etapes que ha viscut, sempre mantenint els criteris de qualitat, d’equilibri i de transgressió que li van donar l’empenta inicial.
Entre les seves pàgines, hi descobrim des de la gestació i l’estrena del primer programa, els titulars més celebrats, la feina dels guionistes per fer gags de l’actualitat més rabiosa, com s’han preparat els ja mítics musicals i fins i tot, les picabaralles amb alguns dels personatges parodiats. Un homenatge al Polònia què és també un reflex de la història dels darrers quinze anys dels catalans i catalanes. S’hi inclouen també textos d’alguns dels personatges imitats: Artur Mas, Carme Ruscalleda, David Fernàndez, Carlos Carrizosa, Dolors Sabaté, Laura Borràs, Jordi Cuixart, Empar Moliner, Jordi Basté, Mònica Terribas, Pablo Iglesias, Jordi Évole, José Montilla, Miquel Iceta, Oriol Junqueras i Pere Aragonès.
Quinze anys donen per a molt. Hem parodiat sis presidents de la Generalitat, tres presidents espanyols, dos reis i centenars de personatges públics: polítics, artistes, presentadors de televisió, escriptors, cuiners, banquers i, darrerament, científics. De vegades hem estat injustos, poc subtils, simplificadors o potser ens hi hem acarnissat massa. Però en conjunt, crec que el Polònia ha estat un intent honrat de demostrar a tots els catalans i les catalanes que en aquest país, com en qualsevol altre, no hi ha res que no pugui resultar ridícul.
Toni Soler
